Bé, per iniciar-me en la Blogoesfera, he pensat en escriure la declaració d'intencions del Blog; fa dies que hi vaig donant voltes i finalment, m'he decidit a fer-ne un. Aquesta és l'entrada de Benvinguda, però el meu pensar i les meves inquietuds apareixeran de forma inconstant i intentaran tractar tot aquell ventall de temes que m'interessen.
B de Barcelona, capital del meu país: estimo la meva cultura i la meva llengua, i temo que algun dia no aguantaran els envats del què ens porta el temps. Algun dia se'ns ofegaràn a les mans, entre anades i vingudes del poder, entre vaivens de la globalització, la tecnologia, la uniformització, i serà davant els nostres nassos victimistes. Així, aposto per la independència d'aquest petit país.
B de Baulenas, el meu cognom, representatiu de la família, d'on provenen algunes de les persones que més han incidit en com sóc ara, per bé o per mal que vingui. No m'he fet jo, sóc un cocktail del meu caràcter i els nivells químics del meu cos, i de tot allò que inconscientment he vist i tingut a casa, i del què 'casa' i la seva renta m'ha permès fer.
B de Bauli, el nom carinyós amb el qual de tant en tant els meus amics m'identifiquen (tot i que Auli requereix més atencions). Ells són també qui m'han format, i els venero i em demano encara com aguanten que no recordi mai els seus horaris acadèmics, extraacadèmics i laborals. Ells, tot i que se n'enriurien de veure que escric en un bloc (perquè som de poble!), són la meva droga.
B de Berlin, capital d'un país que admiro, i que m'adopta durant uns mesos. Vull aprendre'n, em deixaré ensenyar de tot allò que vulgui mostrar-me. Les seves gents, que en són obertes -es comenta-, les seves virtuts i alguns defectes, els seus punts forts i les debilitats; Berlin com a representatiu d'Alemanya, país on hi ha 28 Universitats que ofereixen classes de català (més que en el conjunt d'Espanya -obviant Catalunya-, que en són 11!).
B de com em va la vida, per sort.
B, segona lletra de l'alfabet,és representatiu de la posició a la que sempre em trobo, mal em pesi: un pas endarrera del primer. És millor que C, però no tan bo com A. És així, però no sempre així serà, si puc.
B de blau, però rosa és el meu color preferit. Blau potser dels ulls, que no és de la família Baulenas (de fet sí, per ordres de la ciència, perquè genèticament el blau és recessiu, i per tant requerien dels dos gens per sortir jo amb ulls blaus), però la meva àvia materna (Serra) qui s'endú el merescut mèrit de ser oficialment qui ens ha posat als néts, el blau als ulls.
Bé, dono per iniciat aquest Blog,
atentament,
B(aulee)nas
